OPEN LA SALLE

Un any mes tornem a participar en aquest gran event, com es l' OPEN DE LA SALLE.

Aquest any també estic en el grup d'equipadors de l' open,muntant els blocs per que pugueu gaudir i apretar com a fanàtics.

Dimarts,Dimecres i Dijous ens veiem a la Carpa de FIVE TEN on aprofitarem junt amb el Pablo per ensenyar-vos el nou ANASAZI PINK.

Com l'any passat tindrem la roba d' ENOVE.

Us animo a que vingueu a passar una bona estona amb molt bona companyia i sobre tot fanatisme!

                                                                             

TEAM VXI

Ja tinc els TEAMVXI!!!!

Aquests dies els he estat provant i la veritat és que m’han sorprès molt gratament.

Us explico una mica les impressions que m'han donat.

És un peu de gat construït i pensat per l’alta competició degut a la seva comoditat i lleugeresa.

Però, molt més minimalista ja que està format de material sintètic molt prim i amb un únic velcro com a sistema de subjecció, aconseguint un gran ajustat i sobre tot i més important,  és molt còmode per poder-lo portar molta estona ja sigui entrenant o escalant.

Tenint un taló compacte, però quedant un pel baix (acostumat als Team 510 que el taló és més alt) no m'ha donat la sensació de que el gat marxés del taló en cap moment.

La puntera està recoberta de goma MI6 aconseguint tenir una gran adherencia en la part frontal.

LA GOMA

                                                  

Crec que el fort d'aquest peu de gat és la gran GOMA que porta.

La MI6, un cautxú súper adherent, sobre tot, en superfícies sense "poro" o llises, com poden ser: el PVC, VIDRE, ROCA PULIDA, etc.

Una goma creada per la pel·lícula MISIÓN IMPOSIBLE on en TOM CRUISE va escalar el BURJ KHALIFA, un hotel de Dubai (creada perquè la superfície era llisa i necessitaven una goma més adherent del normal)

És una goma més tova i enganxosa del normal, però que ofereix una gran absorció i durabilitat.

La goma del frontal RAND, és molt més prima que la dels seus predecessors com pot ser el TEAM 510 o EL DRAGON. 
També, amb goma MI6, s'aconsegueix un tacte molt més precís a l'hora de fer "empeines"molt precaris. (notant perfectament totes les rugositats de la roca)

Aquí us deixo el vídeo de la explicació.

Cal comentar, que és un peu de gat pensat per l’alta competició, a l’hora molt lleuger i minimalista, per tant és un gat molt tou, complint difícilment les expectatives en terrenys verticals de "regletes", però tenint unes altes prestacions en terrenys més desplomats on podrem gaudir de les sensacions que ens poden oferir els TEAM VXI.

I sobre tot, en roca molt polida o sense "poro", és on realment notarem la diferencia de la goma MI6 a una altra.

Crec que pot ser un peu de gat per portar a la motxilla, i el treus quant tens que fer aquell bloc súper difícil i necessites un gat diferent amb unes prestacions en adherència altes.

Us deixo un vídeo fanàtic.

FRANKENJURA

Frankenjura 2013

Després de passar tot l’any bastant liadot, em mereixia unes bones vacances. El destí, Alemanya, més concretament FRANKENJURA, la meca de l’escalada esportiva.

Ha estat la meva vuitena visita al FRANKEN, però la primera vegada a l’Octubre. Preguntant a la gent que hi havia estat en aquesta època, em deien que era la millor per encadenar vies dures, que estava tot sec i amb més bona temperatura. Així que nosaltres cap allà, amb el tacte i el fred.

Sempre lloguem un apartament a Obertrubach, qui ha estat al Franken ja coneix aquest poble, situat a prop del famós càmping de la Marta.

La Casa

I per fi arriba el dia, tres setmanetes per endavant. Dues hores d’avió i a la tarda ja estàvem tibant al GRUNE HOLE, acabant l’últim intent amb el frontal, feia fresqueta i tot apuntava a que aquest any sí que l’encertàvem amb el temps.

                                                                   

                                                                

Oriol fent un intent amb llum de frontal

El segon dia d’estar allà, ja ens vàrem aixecar plovent, però nosaltres, que ja coneixem el tema com funciona, vam anar a escalar com aquell que no passa res, feia molt fred i va estar plovent tot el dia.

Tot el dia plovent

Morloch Schocker

El resum dels següents dies va ser catastròfic!! Aigua, aigua, aigua i molta humitat. Qui coneix el FRANKEN, ja sap de què parlo. En fi, que de tres setmanes que vam ser allà, només 6 dies de sol!!!! Els sectors de dins el bosc estaven tots xops, però no de l’aigua, sinó del canvi de temperatura del dia i la nit i això feia que la pedra supurés aigua!!!

El Dorado moll

Aixi estava la pedra!!

I què deien els locals?

Esto no es normal, este mes es el de los encadenes.......las 3 semanas anteriores estaba perfecto...

                          Aprofitant un dia de bon temps

Premier de Lux

 La Isa super fanatica

En definitiva, que si vas molt fanàtic i tens alguna cosa al cap... amb aquest panorama més val prendre-ho amb filosofia i tranquil·litat. Tot i així de 21 dies nomes en vam reposar 3.

Quan vaig tornar vaig dir que aquest viatge era l’últim que feia al FRANKEN, però l’altre dia vaig veure un vídeo de la POWERPLAY que em va posar molt fanàtic... potser... no sé...TORNAREM!!!

JAZZPUNT   

Repassant aquest estiu, he aprofitat per entrenar planificat al rocòdrom “La Reunió” i no he apretat fort a la roca, degut a la manca de temps lliure i a la calor.

Cada any em passava l’estiu suant i super agobiat amb la calor, total que aquest any he decidit fer-ho al revés, he entrenat els mesos d’estiu fins ben entrat el setembre. No ha estat gens fàcil, però molt fanàtic.

 Amb tot això, els caps de setmana he sortit bastant cansat i sense res concret en ment.

Tot comença un dissabte a Monistrol, parlant amb en Carles sobre on es podia escalar... així tranquil·let sense massificacions ni sorolls.

Comentant diferents opcions, em diu...

 - I la Jazzpunt, ja l’has fet no?

Jo el miro i li dic, - no hi he anat mai...!!!

Ell tot seguit em diu... - un tio com tu i no ha fet la jazzpunt????

Em vaig posar tant fanàtic, que el dia següent ja estàvem allà amb l’Uri.

La veritat és que tant la Jazzpunt com la Totrock, són boníssimes.

Aquí us deixo unes fotos.

 OPEN DELS BOUS DE LA SALLE

Tornem un altre cop al open dels Bous!!

Dimarts per la tarda estarem tots els bous equipant blocs per els fanàtics que tinguin ganes d’ apretar a muerte el 24 i 25 d’abril.

Seran dos dies de fanatisme extrem i molt bon rotllo.

Per la meva part també estaré com l’any passat en un estand, amb la nova col·lecció d’ENOVE.  

Des de aquí dir-vos que us animeu a venir a un dels millors opens d’escalada on el bon rotllo i la festa estan assegurades!!!!!

Us hi esperem a tots!!!

Una Mica de tot          

                                       

Ja fa dies que no publico res, de fet no he tingut gaire temps per estar davant de l’ordinador si no és per feina.

Començaré per les mini vacances que vàrem fer a Cuenca amb la Isa, l’Oriol i la Bet.

La nostra intenció era escalar a l’ombra, però quan vàrem arribar la temperatura era de 3 graus, amb pluja i vent.

El tema no va canviar durant el dies que vàrem estar allà. Només vam tenir 3 dies de sol!!!!!

Per la meva part, vaig poder fer dues de les vies que em feien gràcia, pel què son, i pel què representen, “Goliat” 8a+ i “Públic Enemy” 8b les dues molt bones!!!, podent fer-les al segon intent.

L’ Oriol Maraver va encadenar “Bonitos del Norte” un 8a+ estètic i molt guapo.

Tornant de les mini vacances i aprofitant la forma vam anar a la Colònia Puig amb l’Edu Laor que estava provant “l’Alamut” 8b. Em va explicar tots els trucs i la vaig deixar molt be.

L’Edu la va fer aquell mateix dia, sortint recte pel monodit com ho va fer l’Andrada (diguem que hi ha varies versions)

El següent cap de setmana, la vaig poder encadenar sortint també com va fer l’Edu.

Sense adonar-nos ja estàvem fent les demos de FIVE TEN als rocòdroms de Catalunya, tenint una gran participació.

Tot ha anat molt ràpid, perquè ja torno a estar un altre cop a tope de feina, preparant la temporada d’hivern i visitant botiges per tot Catalunya.

El més important és que ja he començat a entrenar de nou i estic aprofitant per fer les vies que em falten pel Bages i alguna per Montserrat. Ha estat a Montserrat, on he fet la via “Urbanites”, 8b no molt dur.

Pel Bages, he estat fent vies més de bloc, de les quals dues són super fanàtiques: “Espanta sogres” 8b,amb un bloc llarg i “L’odi” 8a+ concentrada en  una xapa.

Ja per acabar, aquests dies que estat escalant pel Cargolaire, he fet la repetició de la via “Punció seca” 8b , una via equipada i encadenada per primer cop per l’ Eloi Burdó.

Ara ja nomes queda esperar que arribi setmana santa i aprofitar la forma per anar a fer alguna cosa mes seria!!!! I si no no passa res jajajajajaja.